Què fer-ne dels resultats?
Nota: he utilitzat les dades reflexades a l'Ara.cat amb un percentatge de vots escrutats del 99,78%.
De petit era bo en matemàtiques, i de gran vaig decidir dedicar-me a l'estudi de la política. Avui és una ocasió adient per ajuntar ambdues, sent rellevants per a l'anàlisi dels resultats del 27S.
De petit era bo en matemàtiques, i de gran vaig decidir dedicar-me a l'estudi de la política. Avui és una ocasió adient per ajuntar ambdues, sent rellevants per a l'anàlisi dels resultats del 27S.
Si haguéssim de resumir els resultats d'aquestes eleccions en una de les quatre operacions bàsiques, es miri per on es miri la divisió guanya a la suma, a la resta i a la multiplicació. Per una vegada, aquí és igual que ho mirem en vots o en escons. Així que farem les dues. També caldrà mirar la geografia dels resultats.
Comencem, doncs.
Els vots
Abans de res, cal dir que la participació en aquests comicis ha estat del 77,44%. Si bé cal preguntar-se per què gairebé un de cada quatre catalans no hi ha volgut (o pogut) participar, el cert és que feia gairebé tants anys com fa que tenim democràcia que no hi havia una participació tan alta.
 |
| Font: Ara.cat. |
El sí
Junts pel Sí es va presentar com la principal alternativa al statu quo, com la millor manera d'encetar el viatge català cap a Ítaca. Havent-hi ajuntat els diputats de Convergència i d'Esquerra, i havent-hi sumat representants de la societat civil catalana (així, en minúscula, eh!), era la candidatura unitària a favor de la independència. Han tret un 39,54% dels vots. És a dir, un 30,62% dels ciutadans censats a Catalunya els han votat. Aquest nivell de cohesió per una mateixa candidatura és excepcional.
Per altra banda, també cal dir que és el primer cop que la suma de vots per Convergència, Unió i Esquerra no assegura una majoria absoluta a la cambra. En qualsevol cas, hi ha més protagonistes de la nit: mirem, per exemple, a la Candidatura d'Unitat Popular.
La CUP ha tret un 8,21% dels vots, que equival a un 6,36% del cens. Junts pel Sí s'ha afanyat a comptar aquests vots com part de la seva victòria però, de fet, cal dir que gran part de la campanya de la CUP ha estat "independència però sense el Mas". A les declaracions que va fer l'Antonio Baños a TV3 ahir a la nit, així com al discurs que va fer a l'Aliança de Poblenou, va establir com prioritats el rescat ciutadà, l'atur de desnonaments i de privatitzacions abans de seure's a negociar amb ningú. També va deixar intuir que les CUP serien favorables a un candidat presidencial de Junts pel Sí consensuat que no fós Mas.
La suma d'ambdues candidatures dóna un 47,75% dels vots, així com un 36,98% del cens.
El no
La gran sorpresa de la nit va donar-la Ciutadans. Aquest partit, que defensa un sistema autonòmic amb seny i que aposta per la recentralització de serveis públics bàsics, va consolidar-se com a segona força al Parlament amb un 17,92% dels vots (és a dir, un 13,88% del cens).
A Ciutadans s'hi sumen el PSC, amb un 12,73% dels vots (9,86% del cens), amb una alternativa federalista però sense autodeterminació, i el PP, amb un 8,50% dels vots (6,58% del cens), amb una línea gens conciliadora que passa per la unitat indissoluble d'Espanya.
La suma de les tres candidatures dóna un 39,15% dels vots, així com un 30,32% del cens.
El què?
Tothom esperava que Catalunya, sí que es pot obtingués millors resultats dels que va acabar tenint. És més que possible que part de l'explicació d'aquest fracàs es basi en què no han sabut posicionar-se adequadament en la línea plebiscitària d'aquestes eleccions, parlant clar i català, i dient si estaven a favor o en contra del que fós. Tot i així han obtingut un 8,94% dels vots (6,92% del cens). Aquesta xifra gens menyspreable demostra la preocupació de molts catalans respecte llur percepció d'una ciutadania socialment desemparada.
Val a dir que si durant la campanya les forces anti independentistes han dit que Catalunya, sí que es pot era soberanista, i les forces independentistes han dit que eren unionistes, un cop rebuts els resultats ambdós camps han canviat d'opinió i els han comptat com "uns dels seus".
Val a dir que si durant la campanya les forces anti independentistes han dit que Catalunya, sí que es pot era soberanista, i les forces independentistes han dit que eren unionistes, un cop rebuts els resultats ambdós camps han canviat d'opinió i els han comptat com "uns dels seus".
A l'altra banda dels indecisos tenim a Unió, partit democristià que no té cap problema en proclamar el seu catalanisme alhora que apel·la a la tranquil·litat política i econòmica. Amb un 2,51% dels vots (1,94% del cens) no han obtingut el suport que potser esperaven.
Tot i ser partits que no tenen res a veure, si els posem en comú sobre la base de la seva falta de claredat respecte la independència, tenim una suma de l'11,42% dels vots, o el que és el mateix, un 8,86% del cens. Si hi sumem els altres vots (PACMA, Retallades No, Guanyem i Pirata), que junts fan un 1,12% dels vots, tenim un 12,54% de vots, és a dir, un 9,71% del cens.
Els escons
 |
| Font: Ara.cat. |
La repartició d'escons és la següent:
- JxS: 62 (45,9%)
- CUP: 10 (7,4%)
- CSQEP: 11 (8,2%)
- Cs: 25 (18,5%)
- PSC: 16 (11,9%)
- PP: 11 (8,2%)
Resumim-ho en una taula:
% a favor
|
Cens | Vots | Escons |
|---|---|---|---|
| Secessió |
36,98
|
47,75
|
53,3
|
| Unió |
30,32
|
39,15
|
38,5
|
Al mig/NS
|
9,71
|
12,54 |
8,2
|
NC
|
22,56
|
N/A
|
N/A
|
Nota: Els percentatges de cens i vots no sumen 100% a causa dels vots nuls (0,39% dels vots), dels vots en blanc (0,53% dels vots), i de l'arrodoniment que he fet a dues xifres decimals.
Això què vol dir?
Això, de fet, vol dir moltes coses i no vol pas dir res. Tot alhora. Depèn de quin sigui el teu punt de vista. Aquí intentaré fer un recull de punts de vista diferents, per intentar aportar una mica de claredat. Que els reculli no vol dir que estigui d'acord amb tots, o que no n'estigui d'acord amb cap d'ells. Un gerro de flors al mig d'una taula rodona és el mateix gerro per a tothom, però des de cada cantó de la taula es veurà una cosa diferent. I si ho mirem en picat o en contra-picat, encara més.
Punt de vista plebiscitari
- Els independentistes: amb una majoria absoluta d'escons hi ha legitimitat per tirar endavant amb la independència, sabent que el conjunt de forces més votat és l'independentista.
- Els unionistes: sense una majoria absoluta de vots, els independentistes han guanyat les eleccions però han perdut el plebiscit, il·legitimant la independència.
Punt de vista polític
- L'esquerra: la governabilitat depèn d'un partit d'extrema esquerra amb els drets ciutadans per bandera.
- La dreta: l'oposició a una gran coalició esquerra-dreta serà una força centrista.
Punt de vista ideològic
- El nacionalisme (ronda 1): el catalanisme ha assolit una gran victòria envers l'opressor espanyol.
- El nacionalisme (ronda 2): una colla de rebels està intentant fracturar la unitat d'Espanya.
- El neoliberalisme: la independència pot dur per una banda a inestabilitat financera i afectació al comerç català i espanyol, per altra banda pot ser la oportunitat per a crear un mercat més competitiu per així poder crear més riquesa.
- El comunisme: els capitalistes catalans i espanyols han aconseguit enfrontar el proletariat entre sí i, mentre s'hi entretenen, es dediquen a continuar explotant-los i a enriquir-se de manera il·legítima.
- L'ambientalisme: la veritable lluita no és nacional ni política, és contra aquells qui estan destruint la Terra, i ni les forces independentistes ni les forces unionistes semblen preocupades per salvar el planeta.
- El socialisme: els drets socials han de ser la principal lluita de la política, la sanitat i l'educació no haurien d'estar per sobre de les fronteres o el lliure mercat.
Punt de vista de partit
- JxS: aquests resultats demostren la clara victòria en escons i en vots de les forces independentistes, que legitimen la continuació del full de ruta cap a la declaració unilateral d'independència. La CUP haurà de recolzar els clars guanyadors de la nit sense fer nosa.
- CUP: aquests resultats demostren que hi ha una victòria dels independentistes, però que un de cada cinc independentistes no volen la independència que proposa Mas, sinó una república que respecti els drets ciutadans i que condemni les privatitzacions i els desnonaments. Independència, sí, però sense ignorar aquests fets. Cal posar condicions a Junts pel Sí.
- Cs: haver gairebé triplicat els escons és una clara victòria que aporta al Parlament per primer cop una oposició de veritat, que podrà donar veu a tots aquells catalans que no se senten representats per l'actual establishment i què volen una Catalunya dins d'una Espanya amb seny.
- PSC: haver-se mantingut com a tercera força és un signe important que demostra que la relació de Catalunya amb Espanya ha de canviar, però sense una independència completa, que a més posaria en risc els drets socials, com els posa el govern popular i el govern convergent.
- CSQEP: ens ha castigat el no posicionar-nos respecte la independència, tot i que els drets socials siguin la prioritat i siguin el veritable camí de l'autodeterminació. És vergonyós que ambdós fronts consideressin CSQEP com a enemics durant la campanya i al·liats després dels resultats.
- PP: el més important no són els vots perduts, sinó el fet que les forces independentistes no comporten una majoria dels vots dels catalans i que per tant Catalunya vol seguir formant part d'Espanya.
- UDC: és una llàstima que el seny no hagi prevalgut al si del catalanisme tradicional, el de veritat.
Punt de vista administratiu
- Els independentistes: els diferents diputats de JxS, i el seu conjunt amb els diputats de les CUP, hauran de posar les seves diferències a un costat i trobar un punt comú d'acord per poder aconseguir l'objectiu final que és la independència catalana. Si cal més legitimitat, que es reformi la llei electoral.
- Els unionistes: un govern composat per diputats de la dreta lliberal, de l'esquerra socialdemòcrata, de la societat civil, i de l'extrema esquerra anti-capitalista és ingovernable i no té cap futur. Durant el camí cap a Ítaca, Catalunya ha de seguir tenint un govern i una administració que ara mateix no estan garantits. Les forces independentistes no tenen una majoria suficient per canviar la llei electoral.
Punt de vista jurídico-legal
- El dret català: la llei s'ha de respectar sempre. En cas de tirar endavant amb la independència, cal veure quines eines jurídiques podrien emprar-se.
- El dret espanyol: la llei s'ha de respectar sempre. Si s'intenta violar, es pot tirar enrera o bé per batalla judicial, o bé per la força si el primer no funciona.
- El dret comunitari: la llei s'ha de respectar sempre. La Unió no té competència per legislar ni crear jurisprudència sobre secessió o adhesió de nous estats a la Unió, que roman una competència dels Estats membres. Si els catalans s'independitzessin de veritat, caldria fer enginyeria jurídica per veure el seu encaix a Europa, ja que una adhesió automàtica és legalment impossible i una adhesió accelerada és políticament complicada.
- El dret internacional: la llei s'ha de respectar sempre, tot i que no hi hagi manera d'executar-la. Les secessions unilaterals no es reconeixen si no és en cas de circumstàncies excepcionals (com Kosovo), que no apliquen a Catalunya, i l'autodeterminació ha de comportar una doble majoria qualificada sobre vots i sobre cens, seguint l'exemple de la jurisprudència canadenca. Donat que aquí només hi ha una majoria d'escons, les condicions no es compleixen.
Punt de vista geogràfic
- Lleida, Girona i Tarragona: clara victòria independentista, tant en vots com en escons. Una majoria de províncies catalans vol la independència.
- Barcelona: clara derrota independentista, tant en vots com en escons. La província de Barcelona té més del doble d'habitants que les altres tres províncies combinades, no pot ser que se li imposi aquesta decisió. Hi ha clares diferències internes, entre comarques com l'Osona, el Bages i el Maresme d'una banda, i l'àrea metropolitana de Barcelona de l'altra.
- Val d'Aran: clara victòria unionista. Fins i tot si Barcelona s'ha d'aguantar, Aran té dret a l'autodeterminació com a poble que és, amb cultura i llengua pròpies. Quin seria l'encaix d'Aran a aquesta Catalunya independent?
Punt de vista social
- Els que estan a favor de la independència: la voluntat d'un poble s'ha expressat democràticament a les urnes, el poble català vol la independència.
- Els que volen l'autodeterminació però no la independència: la societat catalana està dividida en dues meitats. El govern català només veu la meitat independentista, i el govern espanyol només veu la meitat unionista. Com aconseguir una Catalunya unida i de tots?
- Els que no volen l'autodeterminació: la voluntat d'una regió s'ha expressat democràticament a les urnes, els catalans no volen la independència.
Sense ànim de plagiar a cap periodista de la Sexta, aquí teniu les dades: les conclusions són vostres.
Comments
Post a Comment