Retorn a la normalitat

Faig un petit parèntesi en el tema que m'ocupava (per si no ho recordeu, allò de ciutats i països d'Amèrica Llatina, d'Àfrica, i pròximament també d'Àsia), per parlar d'una cosa molt més personal, res a veure amb viatjar fora i emigrar, sinó amb quedar-se aquí.

Demà començo l'escola. Bé, realment hauria de dir "institut". Demà començo l'últim curs de l'educació obligatòria aquí a Espanya, 4t d'ESO. Això vol dir que aquest any és l'últim que passaré amb la classe, tots junts, perquè després ens separarem, i cadascú marxarà per la seva banda. És inevitable, i no ho penso negar. De fet, ni tan sols penso dir que ens hem de dur millor que mai, perquè sé que això serà com sempre... El que vol dir que ens portarem bé, però no serà res de l'altre món, perquè no es pot pretendre viure tot un any (curs lectiu de més de 180 dies hàbils, a raó de 34 hores cada cinc dies) com si fos molt especial, tot i que ho sigui. Al final, t'hi acabes habituant.

Tampoc diré que aquesta és la més gran catàstrofe que hagi tingut mai. No. És a dir, és trist, i potser si m'agradaria estar junts més temps, però la vida va evolucionant, i tu també has d'evolucionar i canviar. En realitat, m'adono perfectament de que aquest canvi que tindrà lloc a final de curs ens enfortirà, i ens canviarà. I probablement (de fet, és segur), hi haurà gent amb la que parlaré potser un o dos cops més en tota la meva vida, per no dir que no els tornaré a veure. Però s'ha d'assumir, què hi farem?

Per altra banda, vull expressar la gran tragèdia de inici de curs. L'Óscar s'ha anat, i no ens ensenyarà mates aquest any. Quin fàstic! En el seu lloc, tenim un profe que, segons m'han dit, és una barreja entre el Carles i el Diego. Quina merda. De totes maneres, ja explicaré de què va, això, quan conegui al nou professor, hagi parlat amb ell i hi hagi estat a algunes lliçons. Aleshores, explicaré què em sembla.

Per ara, us deixo, que vaig a preparar l'estoig.

Fins demà,

Sergio