Monday, 10 November 2014

Reflexions sobre el 9-N

Nota: La traducción al castellano de este texto estará disponible en un par de días.
NB: The English translation of this post will be available in a couple of days.

Referèndum vinculant. Referèndum no vinculant. Consulta. Consulta alternativa. Procés participatiu. El que poc a poc ha anat evolucionant, o segons alguns degenerant, va arribar finalment a la seva conclusió aquest 9 de novembre. Enguany sabem que finalment sí hi ha hagut vots i urnes, i una pregunta amb una sub pregunta.

Per altra banda, quan escolto el President Mas sortint a fer la seva roda de premsa i felicitant-se per l’èxit rotund del procés participatiu, no puc deixar de preguntar-me que de què està parlant.
Si parlem a nivell d’autodeterminació, la consulta ha estat un èxit moderat. La gent ha tingut la oportunitat de poder votar, fins i tot després d’estar il·legalitzada i impugnada la consulta, per poder decidir el seu futur. I això sempre és una bona notícia per la democràcia: poder votar, poder expressar-se. Però recordem, la democràcia també hi porta implícitament el dret a no votar, el dret a no expressar-se.
I aquí és on vull arribar avui: a nivell d’independència, la consulta ha estat un fracàs per la causa de la independència de Catalunya. Els percentatges a favor de la independència, és a dir, l’opció sí-sí, han tingut un recolzament del 80% arreu de Catalunya. Al voltant d’un 10% dels vots han estat emesos per la opció sí-no, que ningú sap ben bé què vol dir però que ve a demanar una federació amb Espanya amb més competències per a la Generalitat. La resta dels vots són principalment pel no, però també vots en blanc, nuls, etc. La part que és una mica fosca és la taxa de participació, de 2.305.290 votants (dades de Participa2014.cat). Aquests votants són sobre un cens d’entre 6.288.000* persones, el nombre exacte desconeixent-se degut a la permissió de deixar participar en el procés a aquells residents de Catalunya que siguin majors de setze anys i/o ciutadans no espanyols, col·lectius que habitualment no tenen dret de vot. És a dir, que el nombre total de catalans que ha votat per la independència és de 1.861.753 persones. Sobre 6,2 milions, un 29,61% del cens. Unes 232.000 persones han votat sí-no, xifra que equival a un 3,69% del cens. Pel no han votat 104.332 persones, un 1,64% del cens. Sumant-hi la resta de vots, ens dóna una participació del 36,67% dels catalans amb dret de vot al procés participatiu del 9-N, excloent els 13.500 vots emesos a l'estranger - entre ells, el meu.
Aquestes xifres no són bones pels partidaris independentistes per varis motius. El primer, perquè comptant amb què la immensa majoria dels independentistes han votat en el procés, aquests no arriben al 30% de l’electorat. Això pot sonar a judici de valor, però fins i tot reconeixent que la validesa d’un referèndum legal, permès i vinculant seria més alta i per tant hi comptaria amb més votants, entre ells més votants independentistes, és difícil pensar que la gent partidària a la independència que no ha votat durant el 9-N sigui més que una minoria. Per tant ens trobem amb què gairebé tres quartes parts de l’electorat català no desitja la independència de manera directa. Evidentment hi ha divergències d’opinió entre ells, però la independència de la manera en què ens ha estat plantejada per part de la Generalitat i de l’ANC, no la volen. I després de tres anys de campanya, aquestes són xifres dures de païr per aquest col·lectiu.
En segon lloc, són xifres difícils perquè demostren que ara mateix hi ha una enorme manca d’alternativa política per a milions de catalans, que no es senten representats per cap dels discursos oficials, siguin secessionistes com el de l’ANC, siguin unionistes com el de la SCC.
Aquestes xifres no són bones tampoc perquè treuen legitimitat a la causa catalana davant el Govern central d’Espanya, amb qui serà més difícil negociar degut a què ara ja saben que gairebé dos terços dels catalans, per un motiu o un altre, han acceptat els seus motius per declarar la il·legalitat de la consulta i s’han quedat a casa, sigui per manca d’interès polític, sigui per boicot.
I sobretot, aquestes xifres són pèssimes per a Catalunya com a societat. Ens trobem davant una societat on el col·lectiu més unit, i el qui fa més enrenou, està composat per una quarta part dels catalans. Després hi ha un col·lectiu federalista d’un 4% dels catalans i un col·lectiu pro status quo de menys del 2%. Fins i tot després d’una consulta, que per molt que fós organitzada per voluntaris d’una de les bandes i en gran mesura en resposta a les demandes d’aquesta mateixa banda, va ser una consulta oberta a tothom, no sabem on es situen el 63,33% dels catalans en l’espectre. Gràcies a l’empenta cívica del procés sobiranista és fàcil sospitar que no estan a favor d’una independència completa, però no sabem si volen una reforma federal, si volen l’status quo, si volen que l’autonomia de Catalunya sigui sospesa, etc. No sabem el que volen. És un fracàs com a societat no saber respondre a una majoria que sense necessàriament ser silenciosa sí que ho està en aquests moments. Serà per ràbia, per apatia, per por, per legalitats? Tristament tampoc ho sabem.

Podem quedar-nos amb el trist i ja envellit argument que diu que “qui no vota, cedeix el vot”, però això més que govern del poble, més que procés popular, és entrar en una dinàmica partidista d’assegurar-se el poder a un mateix. Jo us convido a la reflexió.
Hi ha gairebé 1.900.000 persones a Catalunya que volen que es trenquin els llaços amb Espanya. No els podem ignorar. Hi ha 230.000 persones que volen renegociar la relació catalana amb Espanya, i tampoc no els podem ignorar. Hi ha més de 100.000 persones que volen mantenir l’estat autonòmic actual, i no, no els podem ignorar. Però sobretot, a qui no podem ignorar és als més febles, els qui no es van sentir representats en el procés com per sortir-hi. Potser sí ho estaven, però no s'hi van sentir. I això a una societat democràtica amb sobirania popular és indesitjable, ja que si no sabem a qui hem de respondre, és impossible que poguem saber què i com hem de respondre.

Convido a Mas a reflexionar sobre tots els catalans als qui diu representar i no representa, convido a Rajoy a reflexionar sobre tots els catalans qui no senten que la seva representació sigui legítima, i sobretot, us convido a tots vosaltres, catalanes i catalans, a pensar què podem fer per arribar a tothom, per a què totes les posicions hi tinguin cabuda, i per a què la catalanitat no es mesuri en terms de participació política sinó de ciutadania i de pertinença social al gran col·lectiu que sóm la societat catalana. Com sempre ha estat.


*Gràcies a Anònim per fer-me adonar que no havia actualitzat les dades a l'escrutini del 100% de les meses.

5 comments:

  1. No estic d'acord amb l'anàlisi, principalment perquè en la meva opinió el 9N es tractava d'una mena de "manifestació amb urnes" més que no pas una votació normal i corrent.
    Que 2,3M de persones sortissin al carrer desobeint l'estat espanyol, tot i les amenaces, tot i les dificultats en la votació (punts de votació no habituals, pocs col·legis, que si al DNI no tenies actualitzat el lloc de residència no podies votar al teu poble, ...), considero que és un èxit que tanta gent participi d'un procés d'aquestes característiques.
    A partir d'aquí crec que l'anàlisi dels resultats tampoc s'ajusta del tot a la realitat, ja que en unes eleccions o referèndum, mai votarà el 100% del cens, per exemple, si no vaig errat, el PP governa amb majoria absoluta a Espanya amb el 30% dels vots, i a Escòcia el no a la independència tampoc va arribar al 50%.
    En tot cas, els resultats reals i definitius, es veuran quan hi hagi la votació definitiva (Ja sigui via eleccions, o un improbable referèndum), i si bé és cert que la majoria dels que no van anar a votar el 9N són partidaris del No, també hi havia alguns favorables a la independència que no van anar a votar i un bon grapat d'indecisos que ara mateix sembla que poden ser la clau per decantar la balança cap a un costat o un altre.
    En resum, jo crec que el 9N va ser un èxit, i que si bé encara hi ha "partit" (No és segur que guanyi la independència a la "votació definitiva"), els independentistes tenim bastant a tocar la victòria a les urnes. Però tot això s'haurà de veure.

    Salut!

    ReplyDelete
  2. Bones Sergio, he llegit el teu article i no hi estic pas d'acord.
    Diverses observacions. Dius que els resultats de diumenge són pèssims per a Catalunya com a societat. I és que comets l'error que comenten la majoria de politòlegs (no us tinc cap mania eh, tinc molts amics que ho són!) quan parlen de política: mireu dades i no mireu persones ni contextos (excepte per recolzar les dades). Diumenge a Catalunya van anar a votar 2.305.290 persones. Sobre un cens, certament, dificil d'esclarir. "Fosc", l'anomenes. I tens raó. El que es va fer diumenge a Catalunya era un procés participatiu sense cens electoral oficial. És a dir, el cens era fosc perquè l'estat no havia permès fer una consulta com toca (amb cens i garanties). I no pel motiu que apuntes: el dret a vot dels +16 i els estrangers residents. Això en una consulta amb totes les de la llei no seria fosc, perquè PODEM COMPTAR-LOS, tenen DNI o TIE. Després afirmes, sense recolzar-ho en res, que hi va haver 1,3M que van votar a favor de la independència (tot i que al final de l'article si que dius la xifra certa: 1,9). Aquí vull fer-te algunes puntualitzacions: aquesta gent el que va votar va ser que Catalunya sigui independent, no va votar trencar cap llaç i menys amb espanya, on molts hi tenim familia i amics. Estem parlant de sobirania i no d'identitat. Per altra banda, això ho comprovarem els propers dies amb el buidatge de dades, però si segueix la tònica de les consultes populars del 2009-2011 (cosa probable) veurem que si la consulta hagués estat amb les mateixes persones que voten en unes eleccions ordinàries, el percentatge de participació hagués estat més elevat. Perquè? Perquè molts estrangers i joves NO SABIEN QUE PODIEN VOTAR. Seguint els raonaments: poca participació. Tres anys de campanya i només vota a tot estirar el 40% del cens electoral, afirmes. Només. A veure, portem tres anys de campanya, cert. De l'ANC? Si. Dels partits proconsulta? també. De molts voluntaris? Encara més. Només de tota aquesta gent? Ni de bon tros. L'Estat ha fet una campanya activa. Campanya de la por, campanya de sembrar dubtes i desconfiances. Amenaces. fins el dia anterior dient que no es faria, que era ilegal, que enviarien la policia, que hi hauria conseqüències penals. I quin ha estat el resultat? Després de tres anys de bombardeig mediàtic per la majoria de canals de TV (TVE, Tele5, Antena3, Cuatro, Sexta), la majoria de diaris (Mundo, ABC, Vanguardia, País, La Razon) i els grans partits i l'aparell estatal espanyol el passat diumenge "només" el 40% de l'electorat català va sortir al carrer, va fer cua (cua per votar!!! feia anys que no passava) i va anar a punts de votació que no eren els habituals (a tot Mataró per exemple 5 punts de votació. Normalment: 50).

    ReplyDelete
  3. Sabent que no tindria validesa legal i que no en sortiria un mandat democràtic.De debò és un mal resultat? Afegirem més motius: al meu poble 140 persones no van poder votar perquè tenien el DNI caducat. En unes eleccions normals, amb el carnet de conduir o el passaport es pot votar. Perquè hi ha cens. 140 persones que suposen més del 2% del cens electoral. Aquest també els pots anar sumant a la gent que volia votar i no ho va fer. I suma també aquells que volien votar però el seu DNI posava un domicili llunyà al que viuen realment, al que estan empadronats, i no ho van acabar fent. Tampoc van ser pocs. És impossible de saber per tant quantes persones donen suport al procés que estem vivint. Ara, és pervers i tendenciós afirmar que els que no van votar, que tots els que no van votar, no s'hi senten interpelats. Perquè és fals. Amb les dades de diumenge el que veiem és que hi ha 1,9M de catalans que han desconectat d'Espanya. Que ja no en volen saber res. Que no els fa por. Com a mínim 1,9M. La suma de vots de ERC, CUP, SI i CiU era de 1,7. I CiU es presentava pel dret a decidir, no per la independència. Si, a més, tenim en compte que hi ha gent que no participa de cap procés electoral (cap ni un, en el seu dret legítim de no votar), en un hipotètic referèndum tampoc ho faria. Per tant, amb dades a la mà, Catalunya majoritariament és independentista. Perquè el que calla, otorga. Aquí i arreu. I hauriem d'intentar que es pronunciés, però la realitat és la que és. I ja per acabar només dues coses: en un referèndum oficial els del NO s'haurien d'explicar. Haurien de proposar. Haurien d'argumentar. I segurament ens enduriem sorpreses. Perquè diumenge també hi ha gent que no va votar perquè no sabia què votar. M'agradaria un bon procés de debat entre el si i el no. I estic convençut que si no s'ha produït és, també, perquè els del no no confien massa en la fortalesa dels seus arguments. perquè saben que perden. Per tant, l'independentisme no és un reducte més o menys nombrós, és un espai polític en expansió. I cap politòleg ho hauria d'ignorar, pensi el que pensi. I per últim: un parell de conceptes. L'independentisme ja no busca negociar amb espanya, o només busca negociar amb espanya una cosa: la secessió. És el que molts no independentistes encara no entenen. I el que es va votar diumenge és el futur polític del país, i el que en pensava cadascú. I d'això va el procés. No de més o menys catalanitat. Això és personal i intransferible i no es pot jutjar a partir de la participació o no a una consulta. I això els dirigents unionistes tampoc ho han entès, encara. però per ells faran.
    Salut, bon article i millor debat!

    ReplyDelete
  4. Hola Anònim! Gràcies pel teu comentari!
    En primer lloc, les meves sinceres disculpes pels 1.3 milions. Vaig començar l'article amb dades d'El Punt-Avui no actualitzades i quan el vaig acabar ja estava fent-ho amb dades de TV3 sobre 100% de recompte (exceptuant estranger i temps prorrogable). Ara mateix ho canvio!
    Sobre el tema del cens, vaig veure fonts que utilitzaven l'últim cens oficial de 5.5 milions i fonts que utilitzaven les estimacions de la Generalitat, comptant +16 i estrangers, de 6.288.000. Les dades oficials definitives prenen aquest últim, i si et sembla bé quan el canviï agafaré també aquesta dada. En el seu moment vaig agafar la més restrictiva per prudència perquè encara no s'havia confirmat quina devia utilitzar-se.

    Després, tens tota la raó que els politòlegs tendem a no mirar persones. Però en cap moment és el que he intentat fer. El procés ha estat grandíssim com a procés social, cívic. Un veritable moviment de canvi que molts exemples dóna a molta gent. I en cap moment li trec al mèrit a aquest procés del que, des de la distància, he intentat formar una petita part.
    Jo sí vaig votar, i de fet vaig votar a París que és on visc. Conec una de les voluntàries que hi era, i justament a la urna de París (només n'hi havia una!) s'hi van recollir 1.000 vots exactes al llarg de la jornada. En total han estat 13.500 vots recollits arreu del món. No és gens significatiu, tenint en compte que si hi ha 1.800.000 espanyols a l'estranger, d'aquests, seguint proporcions poblacionals, uns 300.000 serien catalans. Una taxa de participació baixíssima, per tant, que en cap moment treu que se'm posessin els pèls de punta amb l'ambient a la cua per votar a París, o quan amics em van enviar per whatsapp vídeos de les cues que estaven vivint ells a Londres o Brussel·les.

    Et confons amb la teva anàlisi sobre el per què no hi ha una campanya del no. Jo mateix estic entre un sí-no i un no (els politòlegs també sóm oberts de ment de tant en tant!), i observo el següent:
    1. A mitjans catalans és impossible fer campanya. Els mitjans de comunicació públics i privats, i els canals de comunicació oficials d'origen purament català donen tots un espai desproporcionat a la campanya sobiranista/independentista.
    2. A mitjans espanyols també ho és. M'explico. Sí, òbviament a canals com Telecinco o Antena3, o per posar-nos pitjor, TVE o Intereconomia, es dóna un espai desproporcionat a l'anti-independentisme i, preocupantment, a l'anti-catalanisme. Però és això, una campanya en contra del sí-sí no hauria ni ha de ser el que és, pura catalanofòbia. Perquè jo potser no vull la independència però sí sóc català i la terra fa mal.
    3. Tot el que es digui pot ser i serà utilitzat pel PP en el seu favor. I ep, que no vulgui la independència no vol dir, ni de bon tros, que vulgui el PP.
    4. Així com el camp independentista està unit, el camp unionista està totalment dispersat. Uns tenen por - i no vull que això degeneri en una discussió sobre per què no haurien de tenir por, a vegades és més important el que és que el que hauria de ser -, uns altres simplement no s'hi senten identificats, uns altres passen del tema, etc. Hauria d'aparèixer una veu d'unió que fós a mig camí entre ICV i Ciutadans per a que tota aquesta gent s'ajuntés.
    Parles de "dirigents unionistes" però de fet, no n'hi ha. Només hi ha dirigents de partits no independentistes, però no hi ha cap veu comuna.

    ReplyDelete
  5. La màxima del "que calla, otorga" mai m'ha agradat, ni mai l'he defensada. A més, veig que la diferència en aquest cas és que el procés participatiu de diumenge va ser això, un procés participatiu, quelcom de social. Potser es va percebre com a procés polític per part d'algú, però no ho va ser donada la seva manca d'oficialitat. De nou, no em fico en discussions normatives sobre si deuria o no ser oficial, el referèndum, simplement dic el que va ser. I de fet també vull un referèndum oficial, una mica a l'escocesa. Havent viscut tres anys al nord d'Anglaterra és un tema que m'ha tocat de prop i que he pogut seguir en directe, i com a català els envejo.

    Els resultats són dolents per a Catalunya com a societat perquè tot i que hi ha un procés cívic que s'està duent a terme i que val molt la pena, hi ha moltíssims catalans que no s'hi senten identificats. I més com a sociòleg frustrat que com a politòleg considero que Catalunya pot ser un estat independent, un estat federal, una autonomia o un conjunt de províncies governades directament des de Madrid, i que sigui quina sigui, si els catalans no es senten còmodes, ni representats, ni directament implicats en el procés de ciutadania - tots estem d'acord que hi ha gent que mai hi participa, però aquests percentatges són molt més alts, donarà igual. Catalunya necessita tot el seu potencial polític i econòmic, d'acord, però també necessita tot el seu potencial social.

    Ja veus, no sempre ho aconsegueixo, però almenys intento fixar-me en la gent.

    ReplyDelete

You may post a comment, but be polite. And no spam, please.
Puedes comentar, pero sé educado. Por favor, nada de spam.