Sunday, 21 September 2008

Primera setmana: tot correcte (o la majoria)

Bueno, ja hem passat la primera setmana d'escola. Ja hem conegut al nou profe de mates, que tot i que el primer dia a les seves esquenes li vam dir de tot, no és mal tio (o almenys no ho sembla).
Hem vist la quantitat de classes "no convencionals" que tenim, entre elles: tutoria d'orientació, tutoria de grup (filosofia 3/18), treball de recerca, història de l'art, i ètica.
De moment estic bastant satisfet amb tot el que portem, ja us dic. 
Això és pel cantó d'assignatures, més curricular, per anomenar-ho d'alguna manera.
Però d'altra banda, tenim la banda dels amics, de la classe. Tot allò que vaig dir de la classe en aquesta entrada ja no són veritat. És possible que alguna cosa hi romangui, però generalment ja no és cert. Aquest estiu s'ha format un grup amb uns quants de la classe, i és normal, com comprendreu, que si entre ells són molt amics, s'ajuntin amb ells. Fins aquí obvi.
Peroò hi ha hagut una altra gent que no ha pogut "entrar" al grup, i ara hi ha hagut una espècie de campanya de desprestigi per part d'aquesta gent. Per mí no és ni bo ni dolent, això. Cadascú té dret a pensar i a dir el que vulgui, i a estar amb qui vulgui també. Emperò, com a tots els conflictes, s'ha començat a suscitar un "odi" i una falta de respecte que, què voleu que us digui, no m'agrada un pèl. I diguem que les petites esquerdes de les que parlava a l'altre entrada ara ja són precipicis quilomètrics.
Per tant, i en resum, tot i que sigui un petit problema el desencadenant, ara ja no hi ha aquella unitat que, si no m'equivoco, costarà recuperar (si és que es recupera).
I jo què en penso? M'és igual. Jo vaig a l'escola a estudiar, i a final d'any marxaré. Serà difícil separar-se d'alguna gent, és clar, però també m'allunyaré de tots aquests problemes que si s'analitzen bé són tonteries com catedrals, per les quals no s'ha de perdre el temps.

Per cert, que quedi clar que això ho escric aquí per dir alguna cosa (incís: prometo que esta semana que viene haré la tercera parte de América Latina), i perquè sé que al Fotolog no puc, ja que si que ho llegeix gent. I en canvi, públic al blog no és que tingui massa, i menys encara que sàpiga català.

Ens veiem, doncs,
Sergio

Sunday, 14 September 2008

Retorn a la normalitat

Faig un petit parèntesi en el tema que m'ocupava (per si no ho recordeu, allò de ciutats i països d'Amèrica Llatina, d'Àfrica, i pròximament també d'Àsia), per parlar d'una cosa molt més personal, res a veure amb viatjar fora i emigrar, sinó amb quedar-se aquí.
Demà començo l'escola. Bé, realment hauria de dir "institut". Demà començo l'últim curs de l'educació obligatòria aquí a Espanya, 4t d'ESO. Això vol dir que aquest any és l'últim que passaré amb la classe, tots junts, perquè després ens separarem, i cadascú marxarà per la seva banda. És inevitable, i no ho penso negar. De fet, ni tan sols penso dir que ens hem de dur millor que mai, perquè sé que això serà com sempre... El que vol dir que ens portarem bé, però no serà res de l'altre món, perquè no es pot pretendre viure tot un any (curs lectiu de més de 180 dies hàbils, a raó de 34 hores cada cinc dies) com si fos molt especial, tot i que ho sigui. Al final, t'hi acabes habituant.
Tampoc diré que aquesta és la més gran catàstrofe que hagi tingut mai. No. És a dir, és trist, i potser si m'agradaria estar junts més temps, però la vida va evolucionant, i tu també has d'evolucionar i canviar. En realitat, m'adono perfectament de que aquest canvi que tindrà lloc a final de curs ens enfortirà, i ens canviarà. I probablement (de fet, és segur), hi haurà gent amb la que parlaré potser un o dos cops més en tota la meva vida, per no dir que no els tornaré a veure. Però s'ha d'assumir, què hi farem?
Per altra banda, vull expressar la gran tragèdia de inici de curs. L'Óscar s'ha anat, i no ens ensenyarà mates aquest any. Quin fàstic! En el seu lloc, tenim un profe que, segons m'han dit, és una barreja entre el Carles i el Diego. Quina merda. De totes maneres, ja explicaré de què va, això, quan conegui al nou professor, hagi parlat amb ell i hi hagi estat a algunes lliçons. Aleshores, explicaré què em sembla.

Per ara, us deixo, que vaig a preparar l'estoig.

Fins demà,
Sergio

Friday, 12 September 2008

América Latina (II) - Chile

Repito lo que ya he hecho con África y con Brasil, esta vez con Chile.
Desde luego, Chile es una de las economías más fuertes de América, probablemente la primera de toda Sudamérica, e incluso Latinoamérica entera. Es cierto que esto se empezó a producir (el cambio a mejor, desde una economía igual a la del resto de países) en el momento en que entró el dictador Pinochet, que impuso un modelo de economía neo-liberal. Y luego, los gobiernos social-demócratas que ha habido (Ricardo Lagos y Michelle Bachelet) han continuado con este modelo, incluyendo algunos cambios y reformas, pero en general, dejándolo igual.
Podeis leer más sobre la economía chilena aquí, aquí, aquí (economía de la Isla de Pascua), y aquí, por supuesto.
Aquí os dejo algunas fotos del país, para que entendais lo que quiero decir:




La cordillera más bonita del mundo


Problemas de smog...



Autopistas:




Y ahora fotos de otras ciudades:






Y creo que ya es suficiente... No hace falta decir que, antes que Brasil, me voy a Chile. Es tan, tan, tan guay...
Aunque la mayoría del país vive según estándares europeos, hay gente que no, desde luego. Los índices de pobreza son bajísimos, casi virtuales comparados con Latinoamérica, pero algo altos para ser Europa...
Aquí un video que lo demuestra ( y parte):
$127500 (CLP127500; 127500 pesos chilenos) = 170€, más o menos.

¡Saludos!,
Sergio

Sunday, 7 September 2008

América Latina (I) - Brasil

Lo prometido es deuda. Ahora lo mismo que hice con África, lo voy a hacer con América Latina. Pero a ver, Latinoamérica, aunque pobre, es más rica que África, así que lo iré dividiendo por zonas más concretas.
Empecemos por Brasil, a petición de Laia.

São Paulo:










Y de momento lo dejo aquí.
"Pues vaya mierda de tío, que dice que va a poner fotos de todo un continente y acaba con sólo una ciudad...", pensará más de uno... 
No, a ver, esto de momento se queda así, pero mañana pondré de Rio, Porto Alegre, Curitiba, Brasilia, y alguna más que se me ocurra (acepto sugerencias). De mientras, disfrutad de São Paulo, que, al fin y al cabo, por sí sola tiene entre 18 y 20 millones de habitantes (que se dice pronto, creedme).
Finalmente, la pregunta del millón de... ¿reales? (Para los que no lo sepan, es la moneda oficial de Brasil, el real brasileño.)
¿Tan tercermundista como pensamos en Europa es São Paulo, con un sueldo medio de 850€, producido por las desigualdades entre favelistas y burgueses (aunque los favelistas en Sampa son la minoría), pero con nivel de vida similar al europeo, ya que los precios son tan baratos? Mirad la foto en que aparece un centro comercial... bueno, pues cómo ése, hay otros cincuenta en la ciudad. No debe ser tan pobre, entonces, me digo yo. Si nos fijamos en los coches, más de lo mismo. ¿No? En un país pobre los coches son la mayoría taxis, y todos son viejos (si en Perú ya es así, y no es de lo peor, ¿cómo será en Bolívia, Honduras, o yendo más allá, Nigeria?) Y los edificios mejor ni comentarlos.
Por último, os desmitifico algo: en São Paulo hace frío, aunque esté en Brasil. No llega a ser como en Barcelona, pero en invierno (o sea, en junio, julio y agosto, ya que hablamos del hemisferio Sur) las temperaturas son parecidas (aunque sea un invierno más corto, invierno es), pudiendo llegar incluso a rozar los 0 grados.
Beijos, garotinhas.

Update:
Rio de Janeiro:
(Aunque tampoco es pobreza absoluta, si que se ve más decaído que Sampa, ¿verdad? La verdad es que yo prefiero a Sampa a Rio. ¿Y vosotros?)







Sí, sí, por desgracia, las favelas también existen. Pero os he de decir algo: las favelas no tenían como función original tener casas para las clases más desfavorecidas. Se hicieron por las infraestructuras. Lo podeis comprobar aquí.

Brasília:


Podría poner muchas más, porque de Brasília, al ser una ciudad planificada, hay mil y una demostraciones... De hecho, en Brasília no hay prácticamente clase baja... El sueldo medio en Brasília es el doble del sueldo medio de Sampa (segundo puesto), que ya supera con creces el sueldo medio brasileño... Podéis deleitaros con fotos de Brasília en la Wikipedia, que aunque está en portugués se entiende bien, y, al fin y al cabo, lo que importan son las fotos.

Curitiba:

Porto Alegre:
Natal:
Manaus:

Fijaos el contraste aquí en Manaos. Por un lado las favelas (izquierda y derecha abajo), y al otro (derecha arriba) un bloque de apartamentos u oficinas moderno, casi rascacielos (lo es, para el nivel del skyline de Manaus).
Bueno, por el momento lo dejo aquí de nuevo.
Beijos, garotinhas.